En defensa dels serveis públics

 EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS

Ahir es van produir concentracions descentralitzades a favor de l'Atenció Primària a diverses localitats catalanes, convocades per la Marea Blanca. Quan la pandèmia esncara no està superada però ja hem pogut veure'n les conseqüències sanitàries, així com d'altres, com la necessitat de l'educació , les prestacions socials, l'escàndol dels desnonaments... , valorem allò comú com la taula de salvació quan hom no és ric ni té recursos per surfejar la crisi pandèmica i social. Ha tornat, en certa manera, el sentit, el valor del comú. Hem constatat que un estat prim, colonitzat pel capital, incapaç de protegir, no té sentit per a la majoria, mentre la minoria rica no el necessita. Quan parlem d'estat, ara per ara, parlem del que hauria de ser comú, públic. Tot l'àmbit del que anomenem serveis públics és comú: l'enllumenat, un hospital, la recollida d'escombraries... serveis en principi no privatitzats, arrancats a la lògica del capital. L'única propietat col·lectiva, amb el contrapunt que la seva gestió acostuma a recaure en unes elits de tècnics i buròcrates que sovint perden de vista la seva funció. Tanmateix, lluitar per uns serveis públics de qualitat, eficaços , és lluitar pel bé comú; per les primeres necessitats de les persones.

Des de certa radicalitat estèril s'assenyala els qui defensem els serveis públics com a partidaris de l'estat, com si fóssim una mena de comunistes soviètics que idolatrem el Leviatan i el considerem el garant de tot. No deixa de ser ridícula, la crítica, atenent sobretot el context d'ofensiva ultraliberal que vivim des dels anys 80 del segle passat que ens obliga a defensar els pocs espais no privatitzats, arrancats amb lluites, suor i sang, per les classes treballadores a fi de dotar-se d'una vorera, un semàfor, un centre d'atenció primària, una escola, una biblioteca... per a un conjunt de treballadors que ho necessitaven com l'aigua.

El comú ha tornat a tenir valor i en les lluites compartides en el si dels moviments socials, on convergeixen diverses ideologies, trobem el denominador comú en defensar allò que és per a tots.

Si parlem de la gestió d'aquests serveis, haurem d'introduir elements de democràcia participativa; i és aquí on les crítiques a l'estatisme cauen com un castell de cartes. A tall d'exemple, en el punt novè del manifest que ahir es va llegir en totes les concentracions a favor de l'Atenció Primària a Catalunya, es diu: . "Posar en marxa Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres. Les decisions dels Consells de Participació han de tenir caràcter vinculant. "

És un punt important, insuficient encara, però marca una línia de coparticipació on la veu del pacient i la de les persones en particular han de tenir caràcter vinculant, en relació a la gestió.

La reivindicació del comú ha d'anar associada a la reivindicació de la capacitat de decisió en els àmbits dels servies públics, i si albirem una nova societat, només podrà ser més justa si es fonamenta en dos pilars: serveis públics de qualitat i democràcia real.